Un projecte autogestionat que explora el procés creatiu i la crisi identitària de la primera generació migrant
A principis del 2025, em vaig fer una pregunta: Què és el que realment vull fer abans de morir? La resposta va ser clara: dirigir un documental. I així va néixer D’on ets?, un projecte autogestionat que explora el procés creatiu i la identitat de la primera generació de fills de migrants a Espanya.
Com a directora novell, tinc la sort de comptar amb un equip increïble que m’acompanya en aquest viatge. Però aquest documental neix d’una inquietud personal. Una pregunta aparentment senzilla que m’ha perseguit tota la vida: D’on ets?
D’on soc, si mai soc prou d’aquí ni d’allà?
He nascut a Barcelona, però els meus pares són de l’Equador. Això vol dir que les meves faccions són andines, que la meva cultura és una barreja, i que, sovint, no encaixo en cap etiqueta. Quan dic que soc de Barcelona, la mirada de l’altre busca confirmar el que ja sospita: «Però els teus pares d’on són?» Quan dic que soc de l’Equador, em pregunten per carrers que mai he trepitjat. Sembla que mai és suficient.
No soc l’única que sent aquesta incomoditat. Som molts els qui, entre dues cultures, hem crescut amb una crisi identitària constant. Pertanyem a la generació que va transformar Espanya entre el 2000 i el 2007, quan la població migrant va augmentar fins a un 12%. Però, tot i ser part de la història del país, encara ens qüestionen la nostra identitat.
Un documental sobre adolescència, migració i identitat
Aquest documental indie és un viatge emocional cap a l’adolescència de molts fills de la migració, un moment clau per a la construcció de la identitat. És un espai per donar veu a aquells que han sentit que no són prou d’aquí ni prou d’allà. Un relat sincer sobre el desarrelament, el racisme subtil i la recerca d’un lloc propi al món.
Amb aquest projecte, no només vull explicar la meva experiència, sinó generar una conversa col·lectiva. Perquè som molts els qui ens hem sentit així, i és hora de parlar-ne. D’on ets? no només busca resposta a aquesta pregunta, sinó que vol qüestionar per què encara la fem.
