La meva primera trobada amb la IA
Tot i que la veritat és que no sóc gaire amiga de la idea de la IA, especialment veient com s’està utilitzant actualment i la pèrdua de valor que això comporta per al treball dels artistes —que ja de per si no estava prou valorat—, he decidit apropar-m’hi.
He volgut entendre la IA com a eina de treball per als creatius digitals, més que com una amenaça. Fer-me amiga del “enemic” per entendre fins a quin punt pot ajudar… o no.
Al documental he utilitzat IA.
Era la meva primera vegada fent entrevistes, i em vaig adonar que mantenir una persona parlant durant 20 minuts no és gens fàcil.
Per ajudar-me, vaig utilitzar ChatGPT amb aquest prompt:
«Ordena i uneix aquestes preguntes segons tema, amb títols per guiar el participant.»
El resultat va ser funcional, però no perfecte. Vaig haver de revisar i ajustar manualment.
Sí, podria haver-ho fet jo mateixa en mitja hora. Però amb la IA, ho vaig fer en un minut.
Aquest va ser el meu primer contacte amb la IA com a eina de treball.
La IA en la pràctica creativa
En una sessió de fotos, vaig fer servir Aftershoot, una app que selecciona imatges mitjançant IA.
De 250 fotos, en va triar 80, i en va destacar 8 com a “highlights”. Un procés que acostuma a durar hores, va trigar només 2 minuts.
Però em vaig adonar que hi havia fotos que la IA no havia seleccionat. Imatges que per a mi tenien valor, però que l’algoritme no va captar.
Això reforça la idea que, tot i ser útil, la IA no té criteri emocional ni sensibilitat artística.
Vull deixar claro que en cap moment he fet un Ctrl+C / Ctrl+V del que em dona la IA en els meus proceso creatius ni projectes.
Sempre l’he utilitzat com a eina, no com a substitut.
Estic aprenent a utilitzar-la i a confiar més en mi mateixa com a artista i en els meus criteris.
Creativitat, criteri i futur
Aquestes experiències em fan pensar en una frase que vaig sentir:
“S’ha democratitzat l’audiovisual.”
I sí, avui dia, amb pocs coneixements i IA, qualsevol pot fer una sessió de fotos. La necessitat de produir ràpid i constant ha donat lloc a aquest tipus d’eines.
¿Quins són els riscos?
Si deixem que la IA substitueixi artistes i creadors, tot començarà a semblar-se.
Com ha passat amb els cafès, les webs, o certs estils visuals: tot es torna uniforme, sense errors, sense ànima, amb una única forma d’existir segons «tendencies».
I una de les coses que més por em fa es quan comencem a creure que la màquina té la veritat absoluta.
Però la IA no és neutral: reflecteix els valors de qui l’ha programat.
Un exemple senzill: quan li demanes una dona ciborg a un generador d’imatges, sovint apareix sexualitzada, si lo demanes una política donant una xerrada segurament sigui blanca.
Crec que li estem donant a ChatGPT una independència que no és real.
La IA ha de ser una eina, no una veu final.
No sé quin futur ens espera, cada cop tot sembla anar més ràpid.
Crec que la IA és una eina de treball per als creatius digitals, i pot ser molt útil en un món cada vegada més exigent, que vol resultats ràpids i immediats.
Però també cal anar amb compte i no caure en la falsa creença que tot el que diu una màquina, pel simple fet de ser una màquina, és veritat.
Ara més que mai ens hem d’abraçar al nostre talent i recordar que la mirada de cadascú és única. Aquesta visió pròpia del món és el que ens fa especials, tant com a persones com a artistes.
Hem de vigilar de no entrar en una dinàmica de producció frenètica i aprendre a valorar el nostre procés creatiu. És moment d’exigir, sense por, els nostres propis ritmes de creació.
Aquestes imatges han estat produïdes per la IA amb el seu corresponent prompt.
